DOS CUERPOS

Darte una razón para cada melodía,
la que surge del corazón en palabras,
tintadas en el color de esperanza,
la piel en lágrimas de alegría.

Llenarte de cada una de las voces,
de querer enamorarme en palabras,
que más que decirlas se escriben,
en hojas en blanco como la vida.

Abrir las ventanas del corazón,
sin pausa ni motivo para poder volar,
emprendiendo los caminos conocidos,
que en la brisa del aire me lleven a ti.

Melodía en la desnudez de dos cuerpos,
para sentir cada uno de los momentos,
para llenar de caricias las palabras,
que unas manos a tu piel dicen.

LLUM DE ROSERS

En petits moments ens omplen…
de sentiments dins nostre,
del passat, de present i del que vindrà.

Sentim, enyorem i deixem records…
moments dolços… moments amargs,
que sovint sacsegen el cor.

¡ Com os record…!
quan el pensament se ment va,
i sovint flaqueja l’ànima,
us recordo com… una mare.

Qui ho podria dir i sentir…
com em sento jo ara,
tinc dos mares…,
meu ajudat a créixer,
a sentir dintre meu,
a recórrer el camí de la vida,
a omplir el sentiment…
que sovint oblidem.

Ho sento als quatre vents…
tinc dos mares dins sentiment,
els hi desitjo lo millor,
i dedicaré la resta de vida.

El bellament del sentiment…
sigui vent, a prop meu,
desitjo que la llum de…
vostra anima sigui per sempre…
la encisadora… meva de vida.

A LA MARE

No té importància el que esdevinguí,
visquem en un avui… Mare,
ahir em tenies als teus bracets,
ara el meu caminar es per a tu,
es la meva esperança com a fill,
el vetllar per la teva il·lusió.

La veritat, és que ets el meu cor,
encara que el meu somni es un caminar,
ple de pedres i obstacles… però,
se que ets al meu costat.

Una mare a la que prego per ella,
veient que em dons el teu amor,
arribant-me amb els teus somnis.

Mare… tu ets sentiment,
i el meu pensament és per a tu.