jueves, 9 de abril de 2009

A LA MARE


No té importància el que esdevinguí,
visquem en un avui… Mare,
ahir em tenies als teus bracets,
ara el meu caminar es per a tu,
es la meva esperança com a fill,
el vetllar per la teva il·lusió.

La veritat, és que ets el meu cor,
encara que el meu somni es un caminar,
ple de pedres i obstacles… però,
se que ets al meu costat.

Una mare a la que prego per ella,
veient que em dons el teu amor,
arribant-me amb els teus somnis.

Mare… tu ets sentiment,
i el meu pensament és per a tu.

1 comentario:

rebaixes dijo...

I un aplaudiment entusiasmat davant la mare, el ser que es preocupa sempre de nosaltres. Un bon cant has construit, Juan.
....
Segueix en el que puguis, que l'escriure un dia pot fer-te falta. Anton